diumenge, 2 de desembre del 2012

Dos dies a Barcelona


Dos dies a Barcelona és una novel·la curta escrita per na Caterina Cortès Palmer i publicada per Setzevents dins la col·lecció Accent Obert.
No sóc un gran enamorat de les novel·les romàntiques i de vegades es fa difícil poder fer una crítica d'un escrit d'una persona que coneixes, ni que sigui virtualment, ja que vaig conèixer la Caterina a través del seu bloc, però és el que intentaré fer tot seguit.
La novel·la explica el viatge curt que fa l'Aina, una noia mallorquina a Barcelona. Està en un punt de la seva vida on necessita pensar i passar temps amb ella mateixa. Però el que no s'espera és conèixer algú, un músic de carrer anomenat Roger, amb el que ràpidament es deixarà anar tot descobrint alguns racons de la Ciutat Comtal.
Normalment, les novel·les curtes no em duren gaire temps, però aquesta gairebé la vaig devorar. Si, ho reconec, m'ha agradat aquesta història i m'ha agradat i molt la manera com està escrita i explicada. A més a més, aquelles paraules que només es fan servir a Mallorca fa que et puguis imaginar l'accent fantàstic de l'illa. Ja sabia que la Caterina escrivia bé, però m'ha sorprès molt agradablement la seva manera de narrar una història més llarga que tot el que havia llegit abans d'ella.
Molts ànims, Caterina, i a per la propera...

dissabte, 1 de desembre del 2012

Cinema de novembre de 2012



Skyfall. El darrer film de la saga Bond és un bon film. Dur a estones, amb un dolent molt dolent (molt bé Bardem, una altra vegada), amb un Craig molt creïble, caigut però amb forces per aixecar-se. La crisi va estar a punt d'acabar amb en Bond, però aquest segueix. Difícil tria, però en un mes gens bo, la millor peli del mes.

En la mente del asesino. Thriller psicològic correcte, on el psicòleg Alex Cross, ja interpretat pel Morgan Freeman molt abans que Tyler Perry, s'enfronta a un criminal en sèrie molt sonat que farà perillar la seva família. Bon paper del Matthew Fox.

Golpe de efecto. Film on Eastwood deixa la direcció al seu ajudant Robert Lorenz i es dedica només a actuar. El millor de la pel·lícula són les gairebé inexistents converses entre pare i filla, els quals han tingut una relació complicada al llarg de la seva vida. Amy Adams fa un gran paper. Timberlake, correcte només.