Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de juliol del 2024

Els 100 refranys més populars, del Víctor Pàmies i el Jordi Palou

 

FITXA DEL LLIBRE

TÍTOL

Els 100 refranys més populars

AUTOR

Víctor Pàmies i Jordi Palou

EDITORIAL

Cossetània (De 100 en 100, 16)

ANY EDICIÓ

6a ed: Gener 2022

DATA COMPRA

Febrer 2022

FORMAT

Paper

PREU

15,90 €

GÈNERE

Divulgació, cultura

PÀGINES

237

ISBN

978-84-1356-154-7


El 2010 l'autor es va proposar trobar quins eren els deu refranys que més es feien servir en llengua catalana. Per tal de fer això, va plantejar una enquesta al seu web. Va obtenir unes 1200 respostes de diferents zones de parla catalana. I llavors, va ordenar els 100 refranys més votats. Així, cada refrany té possible origen, coincidències amb altres llengües, nombre de vots, etimologia i d'altres curiositats.

Un llibre interessant, ja que m'ha permès refrescar alguns refranys i conèixer molts altres que no havia sentit mai.

També en parlen a:

dimarts, 23 d’agost del 2022

Madrid sí fue una fiesta, del Javier Menéndez Flores

 

FITXA DEL LLIBRE

TÍTOL

Madrid sí fue una fiesta

AUTOR

Javier Menéndez Flores

EDITORIAL

Cúpula

ANY EDICIÓ

Novembre 2021

DATA COMPRA

Desembre 2021

FORMAT

Paper

PREU

21,95 €

GÈNERE

Diccionari, assaig

PÀGINES

504

ISBN

978-84-480-2744-5

El llibre és un diccionari sobre la Movida i més. Músics, cineastes, fotògrafs, actors i actrius, cançons, llocs, polítics,... que van formar part d'aquesta Movida o que hi van tenir alguna relació.

Si t'interessa el tema i aquest moviment artístic, en aquest llibre trobaràs molta informació, tot i que hi ha força repeticions al llarg de tot el text. Una bona font d'informació.

També en parlen a:

dimarts, 14 de novembre del 2017

Vilassar de Noir, novembre del 2017, 2a edició



Ja han passat uns dies des que vaig tornar de Vilassar de Mar i volia escriure una mica sobre aquest molt bon cap de setmana a la vila del Maresme, tot assistint al II Festival de literatura i cinema negre Vilassar de Noir.

Divendres, 10 sortint corrent de la feina per agafar el tren cap a Vilassar. Primer problema. El tren s'atura a Sant Andreu i ens fan baixar (de manera molt matussera perquè no funcionava la megafonia interna). es veu que hi havia hagut un atropellament a Cornellà i el tren no seguiria endavant. Vam haver d'esperar un altre que venia per una altra via per fer les dues darreres parades. Arribats a Arc de Triomf, canvi de tren per agafar el que anava a Vilassar. El tren semblava que no corria prou, mentre que el rellotge si que ho feia. Vam baixar del tren just a l'hora que començava la inauguració del Festival, i corrent cap allà. Per sort, els horaris del Festival eren força flexibles i això ens va permetre arribar a temps, amb la llengua fora això si.


I així, van passar els primers actes. La inauguració per part del Marc Moreno, cap del Festival, i l'alcalde Damià del Clot. 




A continuació una gran xerrada entre el Marc i el Paco Camarasa (felicitats pel reconeixement a la tasca). 


Tot seguit, la xerrada de les sectes, conduïda pel Jordi Margarit, amb lAriadna Herrero, la Raquel Gàmez i el Pepe Rodríguez.



Per acabar, la dels autors valencians. 



Un pica pica ràpid i cap a l'hotel, ja que anàvem força tard i ens havíem de registrar abans de les 11 de la nit (gairebé no hi arribem).


Dissabte, 11, matí. O taller de novel·la o Club de Lectura. Vam triar la segona opció i vam estar en un ambient fantàstic amb l'Esperança Camps i l'Anna Maria Villalonga xerrant de La Cara B, d'altres llibres de l'autora i de llibres, en general. Trobo que aquest tipus d'activitat més activa pels lectors és genial. El contacte directe amb els autors, no només per tal que et signin el seu llibre, sinó per parlar de les mil lectures que es poden fer d'un llibre, crec que està poc desenvolupat al llarg dels festivals. Enhorabona a Vilassar de Noir per permetre-ho. Potser l'any vinent, un club cada dia? 

(foto manllevada a la Charo)


A continuació, les taules, amb les novetats de Biel Cussó (que ja tenia), Esther Vila i Jordi Ledesma, moderats per l'Angelique Pfitzner.



Un cara a cara entre el Marc i l'Anna Maria. 


I les novetats de l'Emili Bayo, la Lorena Franco i la Laura Gomara (van caure les tres). I una fideuà per picar una mica.



Dissabte, 11, tarda. Història Negra del segle XX, amb José Luis Muñoz, Ramon Usall i el mestre Jordi Sierra i Fabra, que va estar genial.



A continuació, una  molt divertida conferència sobre les lleis de Newton a càrrec de Carlos Bassas. 


Després, taula rodona sobre el gènere negre al segle XXI i tots els seus subgèneres, moderada per l'Anna Maria Villalonga. 


Sense parar, cara cara entre el Marc Moreno i la Ramona Solé, parlant sobretot del llibre de l'autora "Instint de supervivència". 


Per acabar la tarda, una altra taula, moderada per la Montse Sanjuan, amb David Marín i dos autors que desconeixia totalment i que em van semblar molt interessants, Agustín Martínez i Diego Ameixeiras. I un pica pica per tancar la sessió.


Diumenge, 12. Vam començar amb la taula dels Assassins del Maresme, moderada per la Raquel Gàmez, amb Rafael Vallbona, Susana Hernández, Sandra Cabrespina i Xavier Vernetta. 



Tot seguit, lliurament de premis d'escriptura juvenil i taula sobre la literatura negra juvenil, amb Ricard Ruiz, Elisenda Roca i Esperança Camps, moderats per la Sílvia Cantos. 



Tot seguit, i per acabar, una nova taula sobre les Antologies de relats, moderada per l'Elena Cuxart, amb JR Armadàs (Els crims nostrats), Anna Maria Villalonga (Elles també maten, Noves dames del crim), Ramona Solé (Assassins de Ponent) i Sebastià Bennasar (Crims.cat, Crims.cat 2.0 i Barcelona viatge a la perifèria criminal).



I plegàrem les veles i tornàrem cap a casa, gaudint de tots els moments passats. Vam participar a gairebé totes les activitats (teatre i cinema nocturns, ja no podíem més) i ens vam saltar la darrera tarda, però molt contents de la gent que va participar. Entre tots, van fer un festival de molta altura.



El pitjor de tot? La puntualitat. La llum sobre les cares dels participants a l'escenari, sobretot els que estaven al mig. El festival es fa curt. Voldries que durés una mica més. El festival s'ha acabat.



El millor de tot? La poca puntualitat, fa que l'ambient sigui molt distès, sense la sensació d'angoixar-te. La música en directe de la Meritxell Nedermann. La gent de la llibreria Índex. Els llibres comprats. Parlar amb tanta gent coneguda, que a poc a poc es van convertint en amics i companys de viatges literaris. Ja queda menys per la tercera edició.


dilluns, 27 de juliol del 2015

La Vall del Nalón, Astúries

Un dels dies que vam estar a Gijón vam quedar amb uns guies excepcionals, amb els quals:

  • Vam anar a veure l'Eco Museo Minero Valle de Samuño. Allà es pot gaudir d'un passeig en un autèntic tren miner per les galeries del pou. A més a més, hi ha una visita guiada per les instal·lacions. Molt interessant.


  • Vam dinar plats típics. Visca el "cachopo" (sense formatge, és clar).

  • Vam gaudir de les vistes i de la carretera amb la Fittipaldi asturiana ;)
  • Vam provar una sidra artesana.
Per arribar a l'Astúries més profunda ens vam dirigir a l'estació de la RENFE de Gijón, on vam agafar el FEVE direcció Laviana.




Vam baixar a l'abaixador de Ciañu (no arriba a estació), on ens esperaven l'Amor i el Jordi, amb els que vam passar un dia genial.





diumenge, 12 de juliol del 2015

Semana Negra de Gijón

De fa molt temps, era un dels meus somnis. Aquest any, toca complir-lo. La idea és anar a totes les conferències, taules rodones o presentacions que sigui possible i fer una mica de turisme.


Intentaré escriure una mica sobre les meves impressions des d'allà i agafar idees per més relats, ja que se m'ha assecat una mica la imaginació després de l'explosió creativa dels primers dies de juliol.

diumenge, 17 de maig del 2015

Teoria i pràctica del vermut


Teoria i pràctica del vermut és un llibre escrit per Josep Sucarrats, Miquel Àngel Vaquer i Sergi Martín. Està publicat per Ara Llibres i val 18,95 €.

En aquest manual, els autors ens porten per un recorregut al voltant del vermut, aquella beguda tan típica i que torna a estar de moda. Al llarg dels capítols del llibre, coneixerem la història del vermut, les principals marques, com s'elabora, amb què es pot acompanyar i alguns llocs interessants per tastar-ne, a més a més d'altres curiositats.

Si t'agrada el vermut, és el teu llibre, que segueix l'estil d'El secret del gintònic i El secret del vodka.


dilluns, 11 d’agost del 2014

Què volen fer amb la cultura?



Llegeixo amb sorpresa que el govern espanyol, a cop de Real Decreto com moltes altres vegades, i per fer complir les directrius europees en matèria de propietat intel·lectual, començarà a cobrar un cànon pel prèstec de llibres que fan les biblioteques públiques.

Buscant informació, he trobat que aquest cànon l'han de pagar els ajuntaments i que aquest cànon s'havia d'haver pagat des del 2007 i en realitat gairebé s'estava pagant. En cap cas, pagaran els municipis de menys de 5.000 habitants, així com també quedaran exempts el préstec per a persones amb discapacitats, la consulta de documents in situ i les biblioteques integrades en les institucions docents del sistema educatiu espanyol. Només faltaria...

Com es calcula el cànon? Doncs, és una mica complicat. El reial decret diu que es miraran dos conceptes, el primer consisteix en 0,05 euros per cada persona que hagi utilitzat el servei de préstec bibliotecari en l’últim any mentre que Pel que fa al segon, fins a l’1 de gener del 2016 es pagaran 0,16 euros per cada obra adquirida per la biblioteca i a partir del 2016 s’aplicaran 0,004 euros per cada títol amb drets d’autor que s’hagi prestat al llarg de l’any.

Això què vol dir? Que els ajuntaments hauran de pagar aquests drets d'autor. I, en temps de tantes retallades, poden els ajuntaments destinar uns diners que no tenen a la cultura? Segons l'Ara, amb un cas pràctic, l'impost no és gaire gran, una biblioteca de 7500 usuaris i que hagi adquirit uns 1000 llibres hauria de pagar uns 540 € l'any. A partir de l'any 2016, en canviar el càlcul, la quantitat pot variar molt segons els llibres prestats.


Potser la quantitat no és important, però si el fet i les formes. Si una biblioteca pública val encara més diners del que ja ho fa ara, els ajuntaments dedicaran fons a mantenir-les? Tindran nous deutes? Es compraran més llibres? Es renovaran els fets malbé? Potser llavors algun il·luminat tindrà la genial idea de privatitzar aquest servei pagat per tots amb els nostres impostos i que el gestioni una empresa externa, adjudicat no se sap com, la qual farà pagar als usuaris pel seu servei. Com sempre pagar dues vegades per tal que algú se'n beneficiï. Un altre cop a la cultura.