La leyenda del indomable (Cool Hand Luke) és una pel·lícula de 1967 dirigida per Stuart Rosenberg i interpretada per Paul Newman, George Kennedy, Strother Martin i Jo Van Fleet.
La pel·lícula va ser nominada als Oscar en les categories de millor actor, millor actor secundari (George Kennedy va ser el guanyador), guió adaptat i música original.
Luke és un jove inadaptat, veterà de guerra, que és condemnat a presó i treballs forçats durant dos anys per trencar unes màquines de parquímetres (qui no ha somiat fer-ho alguna vegada?). Quan arriba a la presó, tot és ple de normes, normes posades pels carcellers com pels propis presoners. Però Luke no està disposat a ser empassat pel sistema. A poc a poc es converteix en un líder de la presó i es guanya el respecte dels seus companys.
Quan mor la seva mare, és injustament tancat a la nevera i això fa que el seu esperit rebel es dispari i decideix fugar-se. A partir d'aquest moment és la lluita de Luke contra un sistema que vol anular l'home, un sistema injust. Luke sap que no té moltes probabilitats de guanyar, però s'enfrontarà al poder com sempre ho ha fet.
La pel·lícula té moments memorables, la baralla entre Newman i Kennedy, quan Newman es menja els 50 ous per una aposta o quan la noia renta el cotxe mentre provoca els convictes, la vaga a la japonesa asfaltant la carretera, l'humor irònic que es destil·la durant tota la pel·lícula. I alguns moments de diàleg: "Lo que pasa aquí...es que falta comunicación". Fantàstic.
I el pitjor? Doncs també té coses dolentes. Per error, vaig posar els subtítols a la peli i vaig veure que la versió doblada i els subtítols pràcticament no s'assemblen. La versió doblada feia servir un llenguatge molt suau. I com no, la traducció del títol. Si que La leyenda del indomable és maco, però prefereixo els originals, què voleu que us digui!
Si no l'heu vista mai, ja feu tard. I si l'heu vista no passa res per repetir. Val la pena.
La pel·lícula va ser nominada als Oscar en les categories de millor actor, millor actor secundari (George Kennedy va ser el guanyador), guió adaptat i música original.
Luke és un jove inadaptat, veterà de guerra, que és condemnat a presó i treballs forçats durant dos anys per trencar unes màquines de parquímetres (qui no ha somiat fer-ho alguna vegada?). Quan arriba a la presó, tot és ple de normes, normes posades pels carcellers com pels propis presoners. Però Luke no està disposat a ser empassat pel sistema. A poc a poc es converteix en un líder de la presó i es guanya el respecte dels seus companys.
Quan mor la seva mare, és injustament tancat a la nevera i això fa que el seu esperit rebel es dispari i decideix fugar-se. A partir d'aquest moment és la lluita de Luke contra un sistema que vol anular l'home, un sistema injust. Luke sap que no té moltes probabilitats de guanyar, però s'enfrontarà al poder com sempre ho ha fet.
La pel·lícula té moments memorables, la baralla entre Newman i Kennedy, quan Newman es menja els 50 ous per una aposta o quan la noia renta el cotxe mentre provoca els convictes, la vaga a la japonesa asfaltant la carretera, l'humor irònic que es destil·la durant tota la pel·lícula. I alguns moments de diàleg: "Lo que pasa aquí...es que falta comunicación". Fantàstic.
I el pitjor? Doncs també té coses dolentes. Per error, vaig posar els subtítols a la peli i vaig veure que la versió doblada i els subtítols pràcticament no s'assemblen. La versió doblada feia servir un llenguatge molt suau. I com no, la traducció del títol. Si que La leyenda del indomable és maco, però prefereixo els originals, què voleu que us digui!
Si no l'heu vista mai, ja feu tard. I si l'heu vista no passa res per repetir. Val la pena.
Cool Hand Luke - No man can eat 50 eggs scene
2 comentaris:
Una de les bones interpretacions del Paul
Molt bona interpretació, efectivament.
Publica un comentari a l'entrada